Lionel Méndez Rus

Al matí, del 12·07·2014, em vaig despertat quasi a les 5h, amb un fort dolor abdominal.

Primer no hi vaig fer cas, al llit anava canviant de costat, cap a la dreta, cap a l'esquerra, panxa amunt, fins i tot seguda, i res, el dolor no marxava, em vaig llevar per anar al sofà, i allà tampoc trobava cap posició còmode que em fes passar el dolor, és més, cada cop em feia més mal, llavors vaig pensar que allò podrien ser contraccions, així que vaig començar a comptar les estones de més dolor i SI, allò eren contraccions!!

Ja eren casi les 10h, i abans de despertar el Jose vaig trucar a la mama, i hem va dir que ja podia agafar els trastets i anar cap a l'hospital.

Així que vaig despertar al Jose, ens vam vestir de seguida i cap a Barcelona!!

Vam deixar el cotxe al pàrquing de la Dexeus, i cap a urgències!

Després d'esperar 1hora a la sala d'espera, hem van cridar. Vaig entrar, hem van fer canviar i van col·locar-me l'aparell per controlar les constants de les contraccions, després de més d'1hora, examinant-me hem van dir que no estava prou dilatada i que encara que les contraccions fossin cada 5min i duressin entre 50 i 60 seg, no estava de part, que m'estava preparant pels pròxims dies, total que hem van fer anar cap a casa.

Jo, mama "primeriza" (que et fan sentir com si no t'enteres de res i que ets una dramàtica exagerada), ja no podia amb el dolor, vaig baixar al pàrquing agafant-me per on podia, mig ajupida i fins hi tot vaig vomitat al pàrquing de la Dexeus.

Durant el trajecte només pensava en el dolor, i que si ara per ara només m'estava preparant i que el Lionel no naixeria fins al cap d'uns dies.. jo em moriria de dolor!!

Quan vam arribar a Sant Sadurní no hem podia aixecar del cotxe, el Jose hem volia portar a l'Hospital de Vilafranca del P, però jo no volia, ja que m'havien dit que m'estava preparant i amb el mal que tenia no hem venia de gust que hem fessin marxar un altre cop de l'hospital.

Però entre els meus pares i el Jose hem van acabar convencent i vam anar cap a l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès.

Al arribar, hem van atendre de seguida, i la llevadora (que ja m'havia atès una de les vegades que vaig anar a urgències), a l'examinar-me va dir: - uuiiii.. però tu no volies tenir el bebè a la Dexeus? si estàs dilatada de 9, estàs de part, aquest bebè ja surt!!

Van preparar la sala de part, i jo ja no podia més, ja cridava de dolor, com a les pelis, ja m'era indiferent que la gent m'escoltés, havia de treure la ràbia del dolor i desfogar-me cridant!!

a la sala d'espera d'urgències de maternitat..

mentre jo..

Hem van preguntar si volia l'epidural i sense dubtar-ho vaig demanar si podien ser dos!! Al cap d'un moment.. (beneït el senyor que va descobrir l'epidural, que haurien d'homenatjar-lo com a sant!) no notava res, ja no tenia aquells dolors tan desorbitats, ara ja podia esperar-me els dies que volguessin a la Dexeus..

van cridar que el pare que ja podia entrar..

Va arribar el moment d'empenya perquè el petit Lionel pugues sortir, jo ja estava preparada, quan de sobte la llevadora va dir: - això no m'agrada!!

es va aixecar i va començar a cridar pel passadís: - que vingui l'anestesista i la cardiòloga JAAAA!!! d'URGÈNCIAAAAA!!!

El Jose i jo ens vam espentar, ja que la llevadora estava molt alterada i cridava pel passadís, i tothom corria.

De cop va entrar i va dir que em portarien a quiròfan, que m'havien de fer cesària d'urgència, ja que el bebè tenia el cap tort. Hem van portar a la sala d'operacions i mentre jo estava inquieta pels nervis, els metges semblaven estar tranquils, parlant dels jugadors de futbol d'Argentina, (ja que aquell cap de setmana es disputava la final el Mundial de Futbol a Brasil) i als 5min hem van anunciar que el Lionel havia nascut, però jo no sentia cap plor, i és que el van haver de reanimar, ja que el bebè no reaccionava.. i encara que el van haver de posar a la incubadora durant 15min, tot va anar bé.

Va néixer:

el dia 12·juliol·2014

a les 17:20h

a les 37 setmanes

va pesar 2,610kg

de llargada 46cm

Van cridar al pare i el van acompanyar a la sala a on hi han les incubadores a veure al petitó i al cap d'una bona estona ja hem van portar cap a la sala de part a on m'esperava el Jose, emocionat perquè ja era pare! jejeje..